Per fêr vivre nòtres lengues

Lò Consei Constituchonau l’at decidâ lò 15 de juin de 1999 que la Charta Europeana des Lengues Regionales e Minoritêres du Consei d’Euròpa la fêsêve contra la Constituchon francêse.

Adon :

 Maugrâ l'arquèta democratìca, bravamen esprimâ dens los terroèrs e les comunitats concernax, sotenuva pel avis publìc dens tòta la France (82 % des gens d’acord avuec la rateficachon dla Charta),
 Maugrâ lò perily certan de disparichon complèta, dens mês o mens long tens, de tòtes les coltures minoritêres sul terroèr francês,
 Maugrâ la fauta emperiôsa de balyer de drêts e de meiens per vuarantir la perenitat e l’epaniment aus nombrôses lengues e coltures que son pratiquex en France,
 Maugrâ la sofrence de tos los persones, comunitats e puèplos que vivun la perda dl’identitat còm n’enjustèce ensuportabla,
 Maugrâ la vigôr colturala, economìca e socièla que s'esprime a partir d'identitats rechlamex sens vergogne e sens chauvenismo, dens l'echandzo e lò partadzo,
 Maugrâ la construtzion europeana que la place au côr des libertats fondamentales dl'Union lò respecto des diferances colturales, comen que di a present sa devisa : "Unitat dens la Diversitat".

L'Etâ francês arfuse de ratefiar la Charta Europeana des Lengues Regionales e Minoritêres que l’at pertant signè lò 7 de mê de 1999 a Budapesto.

Cèl arfusance, decidâ per la contrenta de na constituchon qu’èt bravamen depassâ per les evoluchons europeanes, se puet pas atzeptar. È fê contra lò prencìp mèm de democracia en arneiant la volontat populara. Ses consequences se fan sentir pertot : empegement des ecòles bilengues, niona lenga regionala dans les radios e les televisions du servitz publìc, mort des pratìques colturales.

Per enversar ceta situachon que ses consequences son irreversibles, nos fau emorger.

Lò dessen èt chlar :

 que la France changesse sa Constituchon,
 que la ratefiesse la Charta europeana des lengues regionales e minoritêres,
 que la botesse en place de poletìques ajustex e eficaces, comen que s’èt fêt dens los autros pâis d’Euròpa, per vuarantir enfin l'arbiolance des lengues e coltures que son presentes sur son terroèr.

La mòda que nos proposens per cèla emorjance l’èt d'arcolyir de " çhècs-petichons " de na soma simbolìca de 10 francs. Per o fêr, n’associachon fu creâ : Per fêr vivre nòtres lengues. De diesenes de miliers d'entre nos, e mèm mês encòra, è puèvun rapondre a çt’apel. Mês nos serens, mês nòtrun pês serat grant per aduir los elus, d’a present e d’avenir, a fêr fin finala les reformes que fau.

Grant marci de sotenir cèla emorjance fondâ sur los prencìps que son a la doex dla via democratìca : citaïenetat, responsablitat e determinachon.

CI-DJONT  
MON çHÈC-PETICHON  
DE 10 FRF U  1,52 Euros 
en soten a la campagne " PER FÊR VIVRE NÒTRES LENGUES "

Nom, prénom : ......................................................................................  
Adresse : ......................................................................................................  
Fonction/responsabilité : ...........................................................................

A armandar a :  
Associachon "Per fêr vivre nòtres lengues"
46, straed Branda
29200 BREST

     

Dèrréra actualisachon : 13/09/02