Per fêr vivre nòtres lengues |
Lò Consei
Constituchonau lat decidâ lò 15 de juin de 1999 que la Charta Europeana
des Lengues Regionales e Minoritêres du Consei dEuròpa la fêsêve contra
la Constituchon francêse.
Adon :
Maugrâ
l'arquèta democratìca, bravamen esprimâ dens los terroèrs e les comunitats
concernax,
sotenuva pel avis publìc dens tòta la France (82 % des gens dacord avuec
la rateficachon dla Charta),
Maugrâ lò
perily certan de disparichon
complèta, dens mês o mens long tens, de tòtes les coltures minoritêres sul terroèr
francês,
Maugrâ la fauta emperiôsa de
balyer de drêts e de meiens per vuarantir la
perenitat e lepaniment aus nombrôses lengues e coltures que son pratiquex
en France,
Maugrâ la sofrence de tos los
persones, comunitats e puèplos que vivun la
perda dlidentitat còm nenjustèce ensuportabla,
Maugrâ la vigôr
colturala, economìca e socièla que s'esprime a partir d'identitats
rechlamex sens vergogne e sens chauvenismo, dens l'echandzo e lò partadzo,
Maugrâ la construtzion europeana que la place au
côr des libertats
fondamentales dl'Union lò respecto des diferances colturales, comen que di a
present sa devisa : "Unitat dens la Diversitat".
Cèl arfusance, decidâ
per la contrenta de na constituchon quèt bravamen depassâ per les
evoluchons europeanes, se puet pas atzeptar. È fê contra lò prencìp mèm
de democracia en arneiant la volontat populara. Ses consequences se fan sentir
pertot : empegement des ecòles bilengues, niona lenga regionala dans les
radios e les televisions du servitz publìc, mort des pratìques colturales.
que la France
changesse sa Constituchon,
que la ratefiesse la Charta europeana des lengues regionales e
minoritêres,
que la botesse en place de poletìques ajustex e
eficaces, comen que sèt
fêt dens los autros pâis dEuròpa, per vuarantir enfin l'arbiolance des
lengues e coltures que son presentes sur son terroèr.
La mòda que nos
proposens per cèla emorjance lèt d'arcolyir de " çhècs-petichons " de na soma simbolìca de 10
francs.
Per o fêr, nassociachon fu creâ : Per fêr vivre nòtres lengues.
De diesenes de miliers d'entre nos, e mèm mês encòra, è puèvun rapondre a
çtapel. Mês nos serens, mês nòtrun pês serat grant per aduir los elus,
da present e davenir, a fêr fin finala les reformes que fau.
Grant marci de sotenir
cèla emorjance fondâ sur los prencìps que son a la doex dla via democratìca
: citaïenetat, responsablitat e determinachon.
CI-DJONT
|
Nom, prénom
:
...................................................................................... |
A armandar a
:
Associachon
"Per fêr vivre nòtres lengues"
46, straed Branda
29200 BREST
Dèrréra actualisachon : 13/09/02